En aquesta entrada comentaré un text que el mestre va mostrar a classe. Imagineu que sou mestres i durant el període d’adaptació una mare us comenta el següent:
En primer lloc hauríem de definir el
terme de període d’adaptació. Es tracta de “el espacio
de tiempo que transcurre desde que se produce la incorporación del niño/a al
centro hasta que se encuentra plenamente integrado en él” (Núria Prat i Marisa
del Río, 2010),
citades per Estefanía Gómez Jiménez i Ana Orfila Pons (2011). En l’enllaç
podreu accedir a la font d’on he extret aquesta definició.
Si llegim el text detingudament ens donem
compte que es necessita una anàlisi de la situació per poder decidir respecte
el tema en qüestió.
En primer lloc no sabem quants de
temps ha estat l’infant en el període d’adaptació, si tres dies, una setmana o
un mes. Tampoc coneixem la situació de la mare. En cas que hagués passat només
uns quants dies, possiblement la mare treballa i no té molt de temps per
dedicar a aquest període. En canvi si ha passat un mes, pot ser la mare sí te
temps però no vol dedicar-li més temps a aquesta qüestió simplement pel poc
interès. O viceversa.
Un altre aspecte que cal tenir en
compte és la incomoditat de la mestra. A què es deguda? De veritat pensa que el
nen hauria d’estar més temps en el període d’adaptació, o simplement no vol
trencar amb la programació perquè vol seguir les normes del centre al peu de la
lletra? Possiblement, tal com es va comentar a classe, la mestra és nova i li
convé seguir les programacions per evitar qualsevol error que pugui cometre.
Davant d’aquest dubtes, el que
hauríem de fer es estudiar detingudament la situació. Per una banda podríem dur
a terme una entrevista amb la mare. D’allí cal intentar extreure diverses
informacions: com es comporta el nen a casa des de que ve a l’escola, com es
comporta abans de arribar i després d’anar-se’n, com reacciona si algú li parla
d’escola, etc. Altres aspectes que hauríem d’intentar extreure es la causa que
ha fet que la mare comenti que considera que el nen ja està suficientment
adaptat. De veritat ho considera així? No vol implicar-se més per falta
d’interès? Te poc temps i pensa que el pot aprofitar en altres coses? El
treball no li permet faltar tants de dies?
Les entrevistes ens aporten gran riquesa de informació, incloent tant la informació verbla com la no-verbal.
Per altra banda, cal dur a terme una observació sistemàtica del
comportament de l’infant: com es relaciona amb la mestra, altres adults, els
seus companys, amb l’espai, el material, etc.
I en últim lloc, quina diferència hi
ha entre el temps que el nen ha estat en període d’adaptació i el temps que
està programat? La diferència és poca o exagerada.
Per acabar, dir que només en cas que
tots aquests aspectes es clarifiquessin, es podria decidir si el nen ha de
seguir en el període d’adaptació o ja es suficient. El que no podem permetre és
que el nen es senti abandonat per part de la seva família, cal estar segurs que
s’ha adaptat completament, ja que aquest període pot ser determinant per als
següents anys que tingui que anar a l’escola. M’agradaria destacar que en la
entrevista anterior hem de deixar clar a la família que els necessitem en tots
els aspectes relacionats amb el seu fill, que ells saben molt més que nosaltres
respecte el seu fill.
No hay comentarios:
Publicar un comentario