lunes, 24 de junio de 2013

LA RÀBIA I EL MALESTAR - OPCIONAL 3

En la següent entrada voldria comentar una última frase d’Aristòtil que m’ha paregut molt important i interessant sobre les emocions. És la següent:

            Enfadar-se es fácil, pero hacerlo con la persona oportuna, en el momento oportuno y en la forma e intensidad adecuada, es un arte” (Aristòtil).

És clar, no es dolent enfadar-se, però quin sentit té enfadar-se amb els nens si el nostre problema és amb el banc? Quina culpa tenen els infants que nosaltres no haguem supervisat la nostra compte bancària últimament i que ens hagin sorgit problemes?

No és suficient “enfadar-se amb la persona oportuna”, sinó també en el moment. Això em fa pensar en les persones que s’enfaden amb tu per alguna cosa del passat, i tu penses, “perquè no m’ho has dit en aquell moment”?. Sempre és bo deixar passar una miqueta de temps però massa temps no pot ser molt bo, ja que si hi ha un conflicte entre dues persones, la “no afectada” pot oblidar-se’n del problema sense cap problema i l’altre persona quedar-se rancorosa fins a explotar. Cal anar molt en compte.



Per últim dir que “la manera i la intensitat” també són primordials. En un conflicte entre dos persones, quan més cridi i falti el respecte l’una a l’altre, pitjor serà. Estem acostumats a buscar culpables i criticar, també cal dir que és la manera com hem après a enfadar-nos. Potser la manera seria de ser sincers, de confessar a la persona que ens hem sentit malament pel que ens han fet.


Penso que ens els conflictes i en les baralles verbals que solem tenir només ens dediquem a criticar l’acte però poc ens centrem en el perquè ens hem sentit d’aquella manera. Tot cal ser analitzat per poder extraure conclusions. Només d’aquesta manera aconseguirem fer aquest art que ens anomena Aristòtil. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario