LES MATEMÀTIQUES, LA LITERATURA I ELS TIPUS D'EXÀMENS - OPCIONAL 2

En la següent entrada vull comentar una altra frase que m’ha agradat molt i que està citada a l’article Un docente afecta emocionalment al niño, de Boris Cyrulnik. És la següent:

            “La literatura es poner la atención en el otro, intentar hacer comprender el otro, y con            las matemáticas el otro no existe”.

No vos podem imaginar la meva emoció en el moment que vaig llegir aquesta frase. Sempre havia odiat les matemàtiques, i només esperava que algú digues alguna cosa en contra per defensar el mateix. Potser el que he odiat és la manera en la que me les han ensenyat i el gran esforça inútil i ineficaç que vaig fer per aprovar-les i arribar al que he arribat fins ara.

Penso que a les aules només cal ensenyar les matemàtiques necessàries per la vida diària. Encara em plantejo perquè m’he tingut que memoritzar totes les fórmules de matemàtiques si mai m’han servit de res. Bé, pareix que m’he estic sortint una miqueta del tema.

Retornant al tema en qüestió, i és que crec que ens falta molta més formació en la lingüística. A vegades he pensat que potser podríem expressar les nostres emocions de forma molt més fàcil si fóssim més competents lingüísticament. Personalment, peno que em costa molt extraure les meves emocions, a vegades encara que ho vulgui fer, em sento amb vocabulari escàs per fer-ho tant amb català, com castellà com amb la meva llengua materna.

Així doncs, el llenguatge et permet pensar en tu, en els altres, en els nostres sentiments i emocions, com en els dels altres. En canvi a les matemàtiques només existeixen números, fórmules, etc., que només et permeten relacionar les neurones del teu cap.

Les matemàtiques també em recorden els exàmens tipo test, que també sempre m’han anat malament. També és un tipus d’examen que sempre he odiat. Es tracta d’un examen que avalua si l’alumne ha memoritzat o ha entès els conceptes que nosaltres ens han cridat l’atenció. Penso que com a mestre, el que m’ha d’interessar és si els alumnes han assolit els coneixements que m’havia establert i de quina manera. En un examen tipo test no es pot saber si un alumne ha assolit bé els coneixements i simplement ha encertar per casualitat, per sort o simplement perquè ha vist la opció del company del costat.

http://www.flickr.com/photos/tornasolados/6843395159/sizes/z/in/photolist-bqJbXH-bWipmC-bWiopb-bWipsw-bWio1w-bWio7Q-bWiokh-bWinUG-bWipxW-bWip8d-bWioXf-bWioRL-bWioGf-bWioAY-bWipgy-bWioMd-bWinQf-bWipbw-bWioef-bWip2N-bYaNrf-bvNcCL-aByP6W-aBy1pb-9hbWqU-89TRQk-9hbUkf-9h8Mw8-da8k3J-dAZ8Ua-dAZ6ii-cEhTX3-cLjQFw-cKBXdQ-cKBXvU-cLjTj9-8h9TKY-cLjPb5-c8ftrs-c8fh5h-e8Hbf5/

Per acabar vull dir que a un examen de desenvolupament pot ser ideal però ha d’estar ben plantejat. Ha de ser un examen que pugui visualitzar al mestre els coneixements que els alumnes han adquirit bé i que per tant han estat ben explicats, i els coneixements que pensa que ha de incidir més perquè els alumnes no els han adquirit bé. Cal ser un examen que demostri que el mestra ha aconseguit els seus objectius.